Gràcies, gràcies, gràcies! - Gracias, gracias, gracias!

Hola de nou! Hola de nuevo!

L'entrada d'avui no és per presentar targetes, és per explicar per què faig targetes.

I tot plegat ve perquè aquest cap de setmana passat podríem dir que vaig tocar el cel: dues targetes que vaig presentar a dos reptes (el repte #35 de 3flowers - retos de tarjetas i el repte de maig de YoY Scrap van resultar guanyadores.

La entrada de hoy no es para presentar tarjetas, es para explicar por qué hago tarjetas.

Y todo ello viene porque este fin de semana pasado podríamos decir que toqué el cielo: dos tarjetas que presenté a dos retos (el reto #35 de 3flowers - retos de tarjetas y el reto de mayo de YoY Scrap) resultaron ganadoras.

No m'agrada gaire (bé... podríem dir que gens) comentar al blog (ni tan sols ho parlo gaire amb amics i coneguts) que una de les meves targetes ha estat escollida, ja que per a mi, la funció de presentar-me als reptes era, justament, reptar-me a mi mateixa i intentar mantenir-me activa (i no "paralitzada" davant l'ordinador veient treballs increíbles d'altres persones que s'ho passaven genial fent el que més els agrada).

No me gusta mucho (bien... podríamos decir que nada) comentar en el blog (ni tan siquiera lo hablo con amigos y conocidos) que una de mis tarjetas ha sido escogida, ya que para mí, la función de presentarme a los retos era, justamente, retarme a mí misma e intentar mantenerme activa (y no "paralizada" delante del ordenador viendo trabajos increíbles de otras personas que se lo pasaban genial haciendo lo que más les gusta).

Però el que he descobert amb els reptes és una cosa molt millor: que hi ha persones amb una generositat increible, que visiten el teu blog, miren la teva targeta i que, a sobre, et deixen comentaris que són capaços d'enlairar-te fins als núvols! Us ben juro que al principi no m'ho creia!

També he descobert la generositat i empenta d'aquelles que creen i organitzen un blog de reptes, amb la finalitat que sigui un "gimnàs" per a aquelles que som un pèl "mantes", però sobretot, un punt de trobada per a totes les que ens agrada l'scrap.

Són pocs els mesos que estic per aquí, però he de dir que a totes elles les estic agafant un afecte molt i molt gran (suposo que si estàs llegint aquestes línies, en deus ser una d'elles!). 

Tot plegat em dóna una energia que no us podeu imaginar!

Pero lo que he descubierto con los retos es una cosa mucho mejor: que hay personas con una generosidad increíble, que visitan tu blog, miran tu tarjeta y que, encima, te dejan comentarios que son capaces de hacerte llegar a las nubes! De verdad os juro que al principio no me lo creía!

También he descubierto la generosidad y empuje de aquéllas que crean y organizan un blog de retos, con la finalidad que sea un "gimnasio" para aquellas que somos un pelín "perezosas", pero sobretodo, un punto de encuentro para todas las que nos gusta el scrap.

Son pocos los meses que estoy por aquí, pero he de decir que a todas ellas les estoy cogiendo un afecto muy muy grande (supongo que si estás leyendo estas líneas, debes de ser una de ellas!).

Bé, en definitiva, el que volia era aclarir que si no que no comento res dels meus resultats dels reptes, no us penseu que és per menyspreu als premis o falsa modèstia: és només perquè... "yo soy asín"!

Bien, en definitiva, lo que quería era aclarar que si no comento nada de mis resultados de los retos, no os penséis que es por menosprecio a los premios o falsa modestia: es sólo porque... "yo soy asín"!

Així que, m'hauré d'empassar la vergonya, i del blog penjarà...

Así que, me tendré que tragar la vergüenza, y del blog colgará...

I arribat aquest punt, ara bé... la preqüela, el capítol 0, l'origen... I és que si no arriba a ser pels que tinc al meu voltant i m'aguanten aquest vici de l'scrap, que sempre m'han animat, que han cregut que el que feia tenia "possibilitats" i que...  em van regalar la Big Shot! (eh, Elena! eh, Mama! eh, Xevi! eh, Papa! eh, Manel! eh, Guillem! eh, Màrius!), ara estaria... mirant la tele!

Y llegado este punto, ahora viene... la precuela, el capítulo 0, el origen....

Y es que si no llega a ser por los que tengo a mi alrededor y me aguantan este vicio del scrap, que siempre me han animado, que han creído que lo que hacía tenía "posibilidades" y que... me regalaron la Big Shot! (eh, Elena! eh, Mama! eh, Xevi! eh, Papa! eh, Manel! eh, Guillem! eh, Màrius!), ahora estaría... mirando la tele!

Si has llegit fins aquí... felicitats, campió/ona!!!

Si has leído hasta aquí... felicidades, campeón/a!!!